Sueño del 4 de abril de 2020: Dentadura

Me miro en el espejo y descubro en mi brazo unos pliegues de carne. Al desplegarlos encuentro una dentadura muy blanca, incrustada en una cavidad oscura de mi brazo. Aunque me inquieta el descubrimiento, entiendo que es una dentadura de recambio que llevo dentro de mí. Me asusta que los colmillos sean de animal, pero la dentadura es tan blanca y está en tan buen estado que espero un dentista la pueda usar para reemplazar la que tengo ahora.

Wickies

Una paraula

Hi ha una paraula
suficient per fer cremar parpelles,
per fer ploure sobre el mar sense sentit.
No la diem, no l’escrivim. Si la dius
perds diners. Si la sents
els budells t’escalen pel coll i surten
per la boca com cucs en la humitat.
Si l’escrius o la veus escrita
ja no tens llar.

Una vegada la vas veure de lluny
al carrer i et van haver d’ingressar
i alimentar una setmana amb vies
i no contestaves els metges
quan et preguntaven què senties
i per sort el sèrum que t’injectaven
no era sèrum de la veritat.

Dos clases

Una noia que passa

Una noia que passa i se’n va t’ho dona tot.
El neó dels fanals no l’amaga, la modelen
les boques obertes dels aparadors,
i cap gana d’home
pot explicar per què estàs obligat a mirar-la.
Ella potser t’ho perdona, pensa que lluites sol
i que perds sol, no hi ha res entre vosaltres, si de cas

ets tu allò que s’està al mig, entre ella
i el paràsit que carregues a l’esquena,
que et tenalla el cap i te’l fa girar 

cap on ell vol però per ajudar, diu,
per compartir la impuresa.

He who eats time

Microvídeo 1: Sota els fanals

Sota els fanals

t’hi trobes,

t’hi veus removent

amb mans forenses

el meu cos, pilons

de carn als costats,

encara rebuscant

aquella punta de llança

que a l’últim moment

no em vaig empassar.

                     Microdestrucció del món

                    Edicions Tremendes, 2017