Consulta a l’oracle
El nen va voler consultar l’oracle.
Va entrar dins la cova
i va libar el vi sobre la terra,
també va vessar-hi llet i mel, i cafè per si de cas,
i quan van brotar els vapors dessota
va emetre la pregunta:
‘Qui té, veritablement, dret a patir
i a dir que pateix?’ I és que tanta gent
malbarata el dolor i les llàgrimes,
i sense estimar-se els ganivets!
La cova va retrunyir
sense donar una resposta.
‘D’acord,’ va dir el nen, ‘ho replantejaré:
El tinc jo, aquest dret?’
L’oracle va treure el seu cap
de cuc de la foscor i ara sí va respondre:
‘Patir és mèrit exclusiu del perdó’.
I amb una lenta rialla
es va fer enrere fins al fons de la cova.
Va entrar dins la cova
i va libar el vi sobre la terra,
també va vessar-hi llet i mel, i cafè per si de cas,
i quan van brotar els vapors dessota
va emetre la pregunta:
‘Qui té, veritablement, dret a patir
i a dir que pateix?’ I és que tanta gent
malbarata el dolor i les llàgrimes,
i sense estimar-se els ganivets!
La cova va retrunyir
sense donar una resposta.
‘D’acord,’ va dir el nen, ‘ho replantejaré:
El tinc jo, aquest dret?’
L’oracle va treure el seu cap
de cuc de la foscor i ara sí va respondre:
‘Patir és mèrit exclusiu del perdó’.
I amb una lenta rialla
es va fer enrere fins al fons de la cova.
Sueño del 4 de abril de 2020: Dentadura
Me miro en el espejo y descubro en mi brazo unos pliegues de carne. Al desplegarlos encuentro una dentadura muy blanca, incrustada en una cavidad oscura de mi brazo. Aunque me inquieta el descubrimiento, entiendo que es una dentadura de recambio que llevo dentro de mí. Me asusta que los colmillos sean de animal, pero la dentadura es tan blanca y está en tan buen estado que espero un dentista la pueda usar para reemplazar la que tengo ahora.
Una paraula
Hi ha una paraula
suficient per fer cremar parpelles,
per fer ploure sobre el mar sense sentit.
No la diem, no l’escrivim. Si la dius
perds diners. Si la sents
els budells t’escalen pel coll i surten
per la boca com cucs en la humitat.
Si l’escrius o la veus escrita
ja no tens llar.
Una vegada la vas veure de lluny
al carrer i et van haver d’ingressar
i alimentar una setmana amb vies
i no contestaves els metges
quan et preguntaven què senties
i per sort el sèrum que t’injectaven
no era sèrum de la veritat.
suficient per fer cremar parpelles,
per fer ploure sobre el mar sense sentit.
No la diem, no l’escrivim. Si la dius
perds diners. Si la sents
els budells t’escalen pel coll i surten
per la boca com cucs en la humitat.
Si l’escrius o la veus escrita
ja no tens llar.
Una vegada la vas veure de lluny
al carrer i et van haver d’ingressar
i alimentar una setmana amb vies
i no contestaves els metges
quan et preguntaven què senties
i per sort el sèrum que t’injectaven
no era sèrum de la veritat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)