Dret de pas
Qui s’arroga el dret de pas sobre la teva vida. Qui et fa regals, per obligar-te. Qui talla els carrers i et deixa al cantó detingut. Qui vol estar tota la vida discutint amb tu, i necessita quaranta anys per sotmetre’t. Qui et voldria un tronc escapçat ple de nafres, tirat al llit, dolç cuc invàlid de cures infinites. Qui? Qui insisteix a dir d’això un gran amor.
Capseta de verí
Capseta de verí, que t’amagues dins la boca d’algú proper, com de bé se’t dona travessar els ponts de les paraules. Sempre hi ha orelles dormint en horitzontal, pous del teu secret, on podràs caure sense so. Tanta habilitat, capseta, i no veus que no caldria. Un idiota es beu el verí com la millor de les aigües.
Diable
Estic assegut al món, però el món no em fa de cadira. Se’m mou perquè deixi de confiar-li em meu pes mort. Em punxa fent créixer crestes de muntanya per dessota, m’envia corbs àvids d’ulls que eren perles. Amb paisatges de núvols i pobles i fils de xemeneies em vol nostàlgic, vagament commogut. Mira tot el que hi ha en un capvespre! El món no entén el meu desfici, jo no em refio del seu amor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)