Sueño del 8 de agosto: Altísimo




Mar y yo estamos ante una enorme ventana rectangular. Se ven algunas luces de ciudad y estrellas, pero la oscuridad dentro y fuera es casi total. Entonces una silueta empieza a tapar poco a poco las luces, y entiendo que detrás de nosotros hay una especie de gigante que se está levantando. Siento mucho miedo y le digo a Mar ‘¡Es altísimo, altísimo!’ Nos abrazamos a la espera de que pase algo, hasta que todo queda en completa oscuridad.


I si et fan fora



I si et fan fora
de la llar de foc
què faràs, inútil
bola de greix?
A qui aniràs a plorar
si fins i tot per això
necessites un títol?

Deixa’m tancar les finestres
abans que arribi
la teva plaga fins aquí,
que ja veig que tornaràs
a donar-te cops
contra el llom de la vaca,
com si aquesta fos
la teva casa.


Cada cop



Cada cop que parles dels morts
fas un pas enrere,
te'ls apropes. I no
són morts antics,
alguns encara
pengen dels últims nervis.

Tu
què vols ser? On
vols estar, que parles
del riu des del riu?


A la cel·la romboïdal



A la cel·la romboïdal
que carregues
al teu voltant
i que exclou els altres,
les fotos comencen
a caure de les parets.

Escombra-les. Contempla
l’obra des de fora.
N’estàs molt lluny

i no ets qui pensa,
ets el pensat.




Una cosa por otra




Una cosa por otra. Dame un niño que no llega a la mitad de la cama. Abre la puerta a medianoche y mira el destello de su corazón sobre la sábana. Él cuenta con esta mirada, con la coraza que le falta. Cada noche es la primera.

¿Qué puedo decirte? Cuando despierte y alcance las cercanías de tu edad, te dirá que dudaste, que nada sintió de tus cuidados. No vendrá a llamar a tu cuarto. Una cosa, te pedirá, dame una cosa por la otra.

Vímet

Vanitosament
amagant-te dels vilatans
no els permets
de veure’t com un igual.

Corre, diu l’ocell,
corre cap al bosc,
busca-hi el redós de la rosada,
tu fals
home de vímet.



Matinal

Matinal
et vénen a dur el tall
del teu cervell.
Se n’escapa una paraula
feta per podrir-te
el pensament.

Te la porta l'amic
volent-te ajudar.
Te la dóna el carnisser.
Te la dóna la florista
en un pom de gerberes

perquè et coneixen bé
i saben que és teva.