Sí, aquest farcell que se’t presenta al llit és el meu cos. És una altra màquina, diferent d’aquella que tan bé tu pilotaves, entre núvols, i després feies esclatar gustosament contra les pedres. Portada pel record d’aquelles belles restes a la sorra potser t’esperaves aquell cos, acostumat a recréixer, una mica buit, enamorat del teu control. Ara jo et poso al davant aquest manat de terra. Està cansat, però ha après a seguir les estacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.