Alça’t cap al sol, sense defenses.
La pell s’enfonsarà de pressa,
i els ulls cauran endins. La manera
de conèixer-te de veritat
és observant les teves restes.
I què és allò que deixes?
Un magma blanc desfet pel terra
(mai has tingut consistència)
on es drecen dues flors
de ferro, sense pètals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.