Un toc bífid

Lilith

L’amor millora les sinapsis.
La serp ho sap bé. Per això
mira la dona fixament,
s’estén des de la branca fins arribar-li,
amb un toc bífid, a prop de les galtes
tan dolçament. Aquesta és
la seva afirmació. La fruita
cull la dona, no al revés.
La mà blanca que rep està madura,
sap què fer-ne del roig i el blanc
i el verd d’un foc que es fa carn.
El cérvol, la llúdria, el passerell,
tots s’estan rere la dona també.
Tot el bosc li entrega el poder

mentre l’home s’ho mira
des del costat dolent de l’arbre,
gratant-se el cap, tapant-se
l’engonal amb una branqueta.
Mai no has vist un mico tan llest.

Tu l'has fet real

Tot en ordre

Tot aquest patiment que t’envolta, tu, tu l’has fet real. Resulta que repeties encanteris que no entenies. No volies una purga? Aquí la tens, tu mateix l’has conjurada, és la pura força que es cova al fons de la malaltia. Per això estigues content: has descobert que les coses segueixen l’ordre de les lletres, la màgia i el món són molt semblants.

Malediccions

Medea

He inserit malediccions en aquest llibre com aigua dins l’aigua, la seva taca no es nota. Potser us les empasseu amb ull cristal·lí, i us pugen directes al cervell per fer-hi cova. Un dia, de mal humor, brandareu una paraula com un martell, la fareu caure sobre algú que estimeu. Com jo, no sabreu per què.

També et tractes així

Bons números

Tu continues fent bons números a l’infern. Encapçales totes les llistes. Potser que comencis a pintar les parets de casa de vermell, i a fer foguera dels mobles. Maleeix-te encara una mica més amb aquest menyspreu que se’t deslliga a la llengua i fueteja els amics. Després refés-te en abraçades. L’única explicació: a tu mateix també et tractes així.

Com peça

Cims i valls

Entre cims i valls desolades hi ha un pur anar-hi que s’acaba fent agradable. Com si el paisatge s’aixequés només per al passant. Ell puja i baixa, sense descans, repetint la roda que li imposen els peus i les mans, triturant-se l’oci de l’ànima. No curant-se mai de la neurosi. I a sobre gaudint del passeig com peça de bestiar. 

Funeral

Només compten les hores turbulentes

Compto les hores amb els intestins. I només compten les hores turbulentes. Ulls endins, amb un frec interior palpo els nusos d’aquests rosari i em pregunto quin s’incendiarà avui, miracle invers, escarni d’aquest submón. El funeral, les ploraneres, trepitgen fort per dins mentre els camins exteriors viuen en calma.

Estàs lligat

Sigues aspre

Endavant, sigues aspre. De tu, les paraules seran aspres, molt poc adients, micronèsia de monosíl·labs, saltets per l’aigua i tu la pedra plana ben llançada i abstracta. Sigues criticable, fàcilment millorable, no sonis a res, sona maldestre amb les pobres paraules i les pobres idees. Però no diguis que no parles d’una cosa en concret. Estàs lligat a un tema. I si tu no ho saps, ja t’ho vindran a dir.

Turisme

Aquest dimoni

Aquest dimoni, ara ho veig, ja va néixer vell. No ha provat la ignorància de les primeres vegades, per això no té sentit de l’humor. Sovint visita la meva ciutat, vol que li faci de guia. El porto pels carrers més estrets, atapeïts. El modernisme li fa fàstic, els turistes li regiren els budells. Vaig de la seva mà i ho odio tot amb ell.

Reunió

Ho admet

I el dimoni em diu D’acord, sí que existeix una ànima i és cert que ens morim per tastar-la. La teniu dins del lòbul frontal, dolça mora que explota, plena d’electricitat, sempre a punt de caure de la branqueta. No pot collir-se si no ve com a ofrena, per això faig aquesta feina. Les temptacions, les endevinalles traïdores. Els favors que es paguen. Viure sota un pont. Aquest fregar-se de mans. Tot és una forma de retardar la gana.

Llàstima!

Llàstima

Quan em diu Tu ets diví significa que el vent de la matèria és fred, casual. T’estàs aquí barallant amb tonteries i podries haver nascut un estel de la nit. Podries ser part de la ment universal, i estar tocant els plecs finals d’una túnica celeste. Tot és bo perquè podria haver-ho estat. Quina llàstima haver nascut al rebost.

Lluita

Quan puguem descansar odiarem que la lluita continuï sense nosaltres, aquesta lluita genèrica, sense dates, que abasta ciutats i moltes persones, i que tant de fàstic ens causava, de sobte pot prescindir de nosaltres. Tancats a casa ens mirarem les tasses, la quieta llum travessada per la pols, asseguts al sofà, i pensarem: Quina llàstima malbaratar aquest patiment.

M'espavilo

Batec

Poques vegades tinc un batec de lucidesa, però llavors em veig des de fora parlant amb dimonis i fantasmes. M’espavilo, com nascut de nou en aigua freda, i m’arrapo al coll de les coses fermes. Abans de tornar a caure en les visions, deixo escrit que puc ser lúcid, puc operar despert. Confieu-me paraules, us les puc tornar millorades, a vessar d’una vida viscuda normalment.

Que em llegís la ment

Cara a la paret

Tota la vida he estat pregant de cara a la paret, per si de cas m’escoltaven. I quan acut l’àngel generós que vol ajudar-me es despista amb mi, no sap com fer-me content. S’adona que només pot concedir-me tres meitats de cada desig, després marxa tot ofès. És que cada dia se’m regala el món? I jo volia només una cosa: que em pogués llegir la ment.

Pul·lulen

Tesseracte

Ets tan semblant a tothom que ja no tinc res a dir-te. Jo també soc gent ara, amb un cervell de només tres posicions. La tarda no té horitzó més enllà del fil groc de la cervesa, les possibilitats pul·lulen al voltant de les taules, fan intents de contacte, com un vidre provat per cuques de llum. Sí, tens raó, fem-les desaparèixer amb un altre glop.

Trucada

Tot és just

Tot és just. Res no és greu. Ho diuen les consciències que planen per casa, vells familiars, i que vacil·len a deixar-nos per si sols no ens en sabem sortir. Globus buits, fingeixen que no senten la trompeta que els crida i que frisa per jutjar-los. Flotant pels racons ens asseguren que així s’està bé, que millor no moure’s del lloc, amb tanta calma que fins i tot els vius comencem a sentir la trucada.

Beauty, a machine that's working

Qui?

Dret de pas

Qui s’arroga el dret de pas sobre la teva vida. Qui et fa regals, per obligar-te. Qui talla els carrers i et deixa al cantó detingut. Qui vol estar tota la vida discutint amb tu, i necessita quaranta anys per sotmetre’t. Qui et voldria un tronc escapçat ple de nafres, tirat al llit, dolç cuc invàlid de cures infinites. Qui? Qui insisteix a dir d’això un gran amor.

Poison Box

Capseta de verí

Capseta de verí, que t’amagues dins la boca d’algú proper, com de bé se’t dona travessar els ponts de les paraules. Sempre hi ha orelles dormint en horitzontal, pous del teu secret, on podràs caure sense so. Tanta habilitat, capseta, i no veus que no caldria. Un idiota es beu el verí com la millor de les aigües.

Vagament commogut

Diable

Estic assegut al món, però el món no em fa de cadira. Se’m mou perquè deixi de confiar-li em meu pes mort. Em punxa fent créixer crestes de muntanya per dessota, m’envia corbs àvids d’ulls que eren perles. Amb paisatges de núvols i pobles i fils de xemeneies em vol nostàlgic, vagament commogut. Mira tot el que hi ha en un capvespre! El món no entén el meu desfici, jo no em refio del seu amor.

Cuc - oracle

Consulta a l’oracle

El nen va voler consultar l’oracle.
Va entrar dins la cova
i va libar el vi sobre la terra,
també va vessar-hi llet i mel, i cafè per si de cas,
i quan van brotar els vapors dessota
va emetre la pregunta:
‘Qui té, veritablement, dret a patir
i a dir que pateix?’ I és que tanta gent
malbarata el dolor i les llàgrimes,
i sense estimar-se els ganivets!
La cova va retrunyir
sense donar una resposta.
‘D’acord,’ va dir el nen, ‘ho replantejaré:
El tinc jo, aquest dret?’
L’oracle va treure el seu cap
de cuc de la foscor i ara sí va respondre:
‘Patir és mèrit exclusiu del perdó’.
I amb una lenta rialla
es va fer enrere fins al fons de la cova.

Der Prophet

Sueño del 4 de abril de 2020: Dentadura

Me miro en el espejo y descubro en mi brazo unos pliegues de carne. Al desplegarlos encuentro una dentadura muy blanca, incrustada en una cavidad oscura de mi brazo. Aunque me inquieta el descubrimiento, entiendo que es una dentadura de recambio que llevo dentro de mí. Me asusta que los colmillos sean de animal, pero la dentadura es tan blanca y está en tan buen estado que espero un dentista la pueda usar para reemplazar la que tengo ahora.

Wickies

Una paraula

Hi ha una paraula
suficient per fer cremar parpelles,
per fer ploure sobre el mar sense sentit.
No la diem, no l’escrivim. Si la dius
perds diners. Si la sents
els budells t’escalen pel coll i surten
per la boca com cucs en la humitat.
Si l’escrius o la veus escrita
ja no tens llar.

Una vegada la vas veure de lluny
al carrer i et van haver d’ingressar
i alimentar una setmana amb vies
i no contestaves els metges
quan et preguntaven què senties
i per sort el sèrum que t’injectaven
no era sèrum de la veritat.

Dos clases

Una noia que passa

Una noia que passa i se’n va t’ho dona tot.
El neó dels fanals no l’amaga, la modelen
les boques obertes dels aparadors,
i cap gana d’home
pot explicar per què estàs obligat a mirar-la.
Ella potser t’ho perdona, pensa que lluites sol
i que perds sol, no hi ha res entre vosaltres, si de cas

ets tu allò que s’està al mig, entre ella
i el paràsit que carregues a l’esquena,
que et tenalla el cap i te’l fa girar 

cap on ell vol però per ajudar, diu,
per compartir la impuresa.