Tot és just

Tot és just. Res no és greu. Ho diuen les consciències que planen per casa, vells familiars, i que vacil·len a deixar-nos per si sols no ens en sabem sortir. Globus buits, fingeixen que no senten la trompeta que els crida i que frisa per jutjar-los. Flotant pels racons ens asseguren que així s’està bé, que millor no moure’s del lloc, amb tanta calma que fins i tot els vius comencem a sentir la trucada.