La serp ho sap bé. Per això
mira la dona fixament,
s’estén des de la branca fins arribar-li,
amb un toc bífid, a prop de les galtes
tan dolçament. Aquesta és
la seva afirmació. La fruita
cull la dona, no al revés.
La mà blanca que rep està madura,
sap què fer-ne del roig i el blanc
i el verd d’un foc que es fa carn.
El cérvol, la llúdria, el passerell,
tots s’estan rere la dona també.
Tot el bosc li entrega el poder
mentre l’home s’ho mira
des del costat dolent de l’arbre,
gratant-se el cap, tapant-se
l’engonal amb una branqueta.
Mai no has vist un mico tan llest.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.