Entre cims i valls desolades hi ha un pur anar-hi que s’acaba fent agradable. Com si el paisatge s’aixequés només per al passant. Ell puja i baixa, sense descans, repetint la roda que li imposen els peus i les mans, triturant-se l’oci de l’ànima. No curant-se mai de la neurosi. I a sobre gaudint del passeig com peça de bestiar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.