I el dimoni em diu D’acord, sí que existeix una ànima i és cert que ens morim per tastar-la. La teniu dins del lòbul frontal, dolça mora que explota, plena d’electricitat, sempre a punt de caure de la branqueta. No pot collir-se si no ve com a ofrena, per això faig aquesta feina. Les temptacions, les endevinalles traïdores. Els favors que es paguen. Viure sota un pont. Aquest fregar-se de mans. Tot és una forma de retardar la gana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.