Una paraula

Hi ha una paraula
suficient per fer cremar parpelles,
per fer ploure sobre el mar sense sentit.
No la diem, no l’escrivim. Si la dius
perds diners. Si la sents
els budells t’escalen pel coll i surten
per la boca com cucs en la humitat.
Si l’escrius o la veus escrita
ja no tens llar.

Una vegada la vas veure de lluny
al carrer i et van haver d’ingressar
i alimentar una setmana amb vies
i no contestaves els metges
quan et preguntaven què senties
i per sort el sèrum que t’injectaven
no era sèrum de la veritat.