El nen va voler consultar l’oracle.
Va entrar dins la cova
i va libar el vi sobre la terra,
també va vessar-hi llet i mel, i cafè per si de cas,
i quan van brotar els vapors dessota
va emetre la pregunta:
‘Qui té, veritablement, dret a patir
i a dir que pateix?’ I és que tanta gent
malbarata el dolor i les llàgrimes,
i sense estimar-se els ganivets!
La cova va retrunyir
sense donar una resposta.
‘D’acord,’ va dir el nen, ‘ho replantejaré:
El tinc jo, aquest dret?’
L’oracle va treure el seu cap
de cuc de la foscor i ara sí va respondre:
‘Patir és mèrit exclusiu del perdó’.
I amb una lenta rialla
es va fer enrere fins al fons de la cova.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.