El tracte ja és perfecte. Anaves pel carrer tan content, sentint-te important perquè havies cantat la cançó més fosca. Li interessaves al diable, es mirava els teus llibres i et feia preguntes d’alquímia. Tenia gana, i la teva ànima el temptava! Quin orgull ser escollit plat principal d’un pensament tan negre. I quan t’has descobert dimoni tu mateix, entens el tracte. No era la diferència allò el movia, era l’amor per les semblances.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.