Moneda

Remena amb els dits al pot de les monedes rovellades i tria’n una a l’atzar. Segur que surt una que porta la teva cara. Sí. Una cosa pensada, en aquest cervell, ja no es pot esborrar. Hi queda cisellada. Ara obre la finestra i llença la moneda al buit. Sents tu mateixa l’aire del barranc, el teu cap guillotinat fent voltes? Caus deixant un arc de coure i passes pels ferros de la claveguera. No pateixis. La ranura que has alimentat era d’una jukebox, has tornat al meu cervell i ara recomença aquesta maquinària de rentar diamants.