Mitja aurora

Per culpa teva tot passa dues vegades. La primera llum s’aixeca i va per la ciutat a veure què manen. La segona s’esmuny del llit pesadament, el vermell del cel li dura més del compte. Després surto jo amb ulls com plomades. Al llindar de les lleis més naturals m’estic a mig néixer, parat a la porta, dins i fora de l’aurora, contemplant el jardí.