Malparit, aquella era la meva faula. Tu gaudeixes d’un parer estrany, com qui roba calces d’una bugada, aquest goig no era per a tu. Mai l’havies espiat, entre columnes, o bé cara a cara, escolant un últim segon, anant més ràpid que els guàrdies. Tu no compares ulls amb robins ni somriures amb excavadores, ni et vols morir per poder assetjar com a fantasma, què en saps tu, desgraciat, de patir per voluntat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.